Idioma:
Categoria: BTT

Ficha técnica

Dificultad: Inexpertos
Duración:
Distancia: Km.
Desnivel: mts.

Origen: Premià de Dalt - Barcelona (ES)

Lat: 41.5, Lon: 2.35

La ruta de l'Esquirol

Per accedir al punt de sortida de l'itinerari caldrà dirigir-se a la població de Premià de Dalt. Deixant a mà dreta l'edifici de la Casa de la Vila, pujarem per la riera de Premià. La via, asfaltada, ens menarà directament al Parc Arqueològic de la Cadira del Bisbe, nom que va substituir l'antiga denominació popular de turó dels Dos Pins arran de la troballa arqueològica, a la zona, d'unes restes d'un poblat ibèric dels segles V-I aC. (jaciment de la Cadira del Bisbe).

El turó, encara amb algun pi esponerós, ens regala una panoràmica estupenda del davallar de la serra cap a les planes del Maresme, amb alguns campanars eixint sobre les teulades rogenques de les cases envoltades d'hortes i camps de clavells. En segon terme se'ns presenta una vista menys tradicional formada pel clapat de les urbanitzacions sobre les muntanyes i les poblacions litorals, crescudes i urbanes, que gairebé s'endinsen en el mar.

Itinerario

#Min./KmDescripción
1
2:00

Premià de Dalt Localiza el punto en el mapa

La passejada ens portarà a conèixer la contrada de Sant Mateu, topònim que comparteixen l'ermita, la font i el turó, punt més alt de la carena, que ateny els 499 metres d'alçària. Al llarg del recorregut tindrem l'ocasió de descobrir alguns d'aquests elements.

Per accedir al punt de sortida de l'itinerari caldrà dirigir-se a la població de Premià de Dalt. Deixant a mà dreta l'edifici de la Casa de la Vila, pujarem per la riera de Premià. La via, asfaltada, ens menarà directament al Parc Arqueològic de la Cadira del Bisbe, nom que va substituir l'antiga denominació popular de turó dels Dos Pins arran de la troballa arqueològica, a la zona, d'unes restes d'un poblat ibèric dels segles V-I aC. (jaciment de la Cadira del Bisbe).

El turó, encara amb algun pi esponerós, ens regala una panoràmica estupenda del davallar de la serra cap a les planes del Maresme, amb alguns campanars eixint sobre les teulades rogenques de les cases envoltades d'hortes i camps de clavells. En segon terme se'ns presenta una vista menys tradicional formada pel clapat de les urbanitzacions sobre les muntanyes i les poblacions litorals, crescudes i urbanes, que gairebé s'endinsen en el mar.

2

L'esquirol Localiza el punto en el mapa

És el Parc de la Cadira del Bisbe on trobem el punt de sortida de l'itinerari i el rètol que l'indica. Dels dos camins, cal agafar el de la dreta, que corre paral·lel a la línia litoral. La caminada, que comença amb un pendent marcat, ens submergeix de ple en el bosc mediterrani, una vegetació sempre verda, densa i plena d'essències: pins, alzines, garrofers, estepes, romaní, llentiscle…

De les diverses espècies de fauna que viuen en aquests boscos una de les més presents en la memòria popular i alhora, potser, més fàcils de detectar, és l'esquirol.

Tothom que té per costum sortir a la muntanya de tant en tant ha tingut l'oportunitat de veure'n algun. Malauradament, també és una peça cotitzada per als caçadors i taxidermistes.

L'esquirol viu en boscos que li proporcionen llavors per a la seva alimentació: pinyons, avellanes, aglans… tot i que de vegades també menja bolets, escorces, rebrots i, fins i tot, algun insecte o cargol. No serà estrany que trobem pel terra algunes pinyes rosegades per l'esquirol. Algunes curiositats més: pesa de 200 a 400 g, menja entre 35 i 80 g d'aliment diari, té de 3 a 5 cries per gestació. Els primers registres fòssils que se n'han trobat són de fa uns nou o deu mil anys: l'esquirol és pràcticament un coetani de la civilització humana!

Acabada l'ascensió, un indicador ens assenyala un canvi de direcció i, després d'un curt tram de camí planer, un cartell ens desvia cap a un nou pendent.

En acabar la pujada, trobem tres elements que ens orienten: a mà dreta, la masia de Can Bernardó; a l'esquerra, una subestació d'energia elèctrica; al davant, el camí carener que travessa la serra (GR 92).

3

L'ermita Localiza el punto en el mapa

Agafem la pista cap a l'esquerra i, a pocs metres, trobem un indicador que ens convida a prendre un nou desviament, que ens conduirà a la font i a l'ermita de Sant Mateu. La font de Sant Mateu es troba mig amagada en una clotada a la dreta del camí. Val la pena de baixar a refrescar-s'hi. Al seu davant, una gran bassa, ara en desús, ens il·lustra sobre el concepte d'economia de l'aigua que exemplifica la vida tradicional a les masies en una època en què no hi havia aigua corrent.

Recuperem el camí i, gairebé immediatament, l'indicador ens guia cap a un corriol ascendent immers en una espessa vegetació.

En pocs minuts, aquest corredor estret i ombrívol s'obre en una clariana diàfana, amb l'ermita de Sant Mateu al centre.

L'ermita de Sant Mateu està documentada des del segle X, al segle XV rebia el nom de Sant Mateu del Bosc i durant els segles XVI i XVII fou habitada per ermitans.

És d'origen romànic i en destaca la petitesa, cosa que la fa ben delicada: una volta de canó minúscula, que acull amb prou feines dos rengleres d'escons, i una graonada semicircular vigilada per dos xiprers, i el menut campanar de cadireta, que sobta per la seva orientació travessera. L'ermita té adossada l'antiga casa dels ermitans, i ambdues han estat restaurades o ampliades en èpoques diverses.

4

La petja de l'erosió Localiza el punto en el mapa

Iniciem la tornada cap al punt d'origen tot enfilant el camí que surt del davant de l'ermita. A la vista, arrecerada al Sud, destaca l'esplèndida masia de can Riera. No hi arribarem perquè un rètol ens assenyala un camí estret pel qual hem de començar a davallar.

Poc després, trobarem una esplanada que ens menarà a una carretera asfaltada. Un cop travessada, un indicador ens fa agafar un camí de terra. D'aquesta manera arribem novament a una zona boscosa amb un rètol més: un brancal del camí ens porta al turó d'en Baldiri i l'altre ens retorna a la Cadira del Bisbe.

A partir d'aquí iniciem un descens accentuat, fins que en una nova bifurcació indicada, hem de tornar a prendre el camí que fa baixada.

El substrat geològic presenta una composició granítica. Aquests granits pateixen un procés de meteorització química que provoca la formació d'una sorra molt inestable, anomenada sauló.

El sauló és altíssimament erosionable, cosa que pot observar el caminant. La facilitació màxima del trànsit rodat mitjançant aquesta xarxa de camins augmenta el ritme d'erosió, així com el perill d'incendis.

Cal que tots ho tinguem present i que extremem les precaucions en les nostres passejades.

Mapa